Les claus i el seu simbolisme

   Quan parlem de CLAUS cal tenir present que l' historia està plena de referents molt d'ells simbolics. En la iconografia egipcià trobem la creu ansada (Anj), també coneguda com la CLAU de la vida per la seva relació amb la deessa Isis, considerada la deessa de la maternitat; També a les piràmides hi podem veure personatges portadors de CLAUS enormes. A l'antiga grècia; Sòfocles a Edipo rei, parla d'una CLAU d' or que manté la boca tancada del Hierofante ( el que fa apareixia lo sagrat) ; En les Festes de Jano, obria amb una CLAU  les portes dels solsticis; També la sacerdotessa de Ceres en duia una amb l'insignia del seu ofici. Entre les religions Afro-cubanes hi trobem la religió Yoruba originaria de Nigeria i Benin i és la que ha donat origen a d' altres com son la Santeria Cubana o la Cambomblé al Brasil. Dins del Yoruba hi trobem Elegua ( també conegut com Ligua, Liwaa, Legua) es l' amo dels  camins i el desti, es el que te les CLAUS per obrir o tanca  el camí de la vida, prosperitat, felicitat, sort o desgracia. El cristianisme també li dona a les CLAUS una importáncia cabdal la figura de Sant Pere és  qui té les CLAUS del regne del cel i per si no quedava clar a l' escut de la bandera de l' estat del Vaticà i podem veure dues CLAUS creuades una d' or i l' altra de plata, coronades per la tiara papal.

La maçoneria és una organització secreta mundial. Té una estructura per agrupacions anomenades tallers o lògies, la seva finalitat: el perfeccionament de l'ésser humà i de la humanitat. Dins la  maçonería, una clau de marfil amb el seu paletó en forma de “Z” es la joia del Mestre Secret. En térmes esotèrics, “posseir la CLAU” equival  haver aconseguit l' estadi de l' iniciació, i representa el deure de mantenir el secret. A l' edat mitjana entregar una CLAU era un acte simbòlic de cessió de poders, jurídicament vinculant.

I d'altres fets reals,Teodor de Samos va viure entre els segles VII i VI A.C. inventor de la foneria amb metall d' estàtues huecas i se li atribueix l' invenció d'un pany;  Sòcrates a les seves obres socràtiques menors parla de les portes tancades amb pany de gla, és tractava d'una mena de clavilla de forma similar a un gla, que en caure per una obertura bloquejava el forrellat, i no podia obrir-se si no era amb un ganxo especial, que de fet era la CLAU.  

   Fins a mitjans del segle XIX els ferrers i serrallers  havien estat estructurats en gremis, els serrallers tenen el seu des de el 1380. Cada any elegien  els prohoms eren els responsables de regir l' entitat, ser prohom era tot un honor ; el nom ve del llatí "probus homo", és a dir , home honrat, l' elecció es feia a la capella de la confraria, on es venerava el patró Sant Eloi, actualment és troba al claustre de la catedral de Barcelona on encara és fa una cerimònia el dia 1 de desembre festivitat de Sant Eloi.

                                        Sant Eloi, quan era petit era un noi

                                        de mitjà va ser manya

                                        de mitjancer va ser ferrer

                                        i quan va ser gran va ser sant    

Claudo, cláudere, clausum son termes llatins que implican la idea de tancar i van ser l' origen de vocables com: clau, claustre, clàusula, exclusió, inclusió, conclusió. La etimología ens diu més específicamente que la paraula CLAU procedeix directament del llatí clavem o clavis,  d' aqui el significat de conclave (Cum clavis, tancat amb clau), referent al lloc on hi ha una reunió tancada. Dit tot aixó cal tenir molt clar que les CLAUS tenen una doble funció, una és tancar peró també:  OBRIR I ALLIBERAR.